1. Al matí.
-Bon dia, Manuel.
-Bon dia!- i et posa la mà a l’espatlla i et clava aquells ulls riallers i et pregunta com va tot.
2. En un acte.
El veiem de lluny, d’esquenes, amb la Rosa.
Anem a saludar.
Quan arrenquem, s’atansa a ella i li passa el braç.
3. A l’escola.
Jo, sol, en una aula del soterrani, treballant en un exercici d’Urbanística X.
Apareix despistat buscant algú o alguna cosa. Dubta un moment i em reconeix, sóc un alumne del seu grup.
-Home, què fas aquí...- S’acosta i es queda mirant el dibuix.
-Aturat amb aquesta planta, que va per la versió noséquants -faig posat de pena.
-...D’això es tracta, dibuixar i redibuixar i tornar-ho a dibuixar...
Se’n va.
Al cap d’un minut torna a treure el cap:
-Fes la secció.
4. Al despatx.
Jo rondino perquè l’Oriol em mira la pantalla des del darrere quan dibuixo a l’Autocad i em posa nerviós.
El Manuel em devia sentir perquè no s’acosta al meu ordinador en tot el temps que hi treballo.
Tot en paper.
Ell, divertit : “Des de que hi ha els ordinadors, es gasta més paper que mai. Això no té cap sentit”
5. A classe.
Presento un exercici amb uns blocs mal escampats pel pla. El Manuel:
-Home, el viari tal i qual... però no arribes bé...I l’aparcament? -es comença a escalfar- I aquestes coses, que semblen taüts malgirbats... i, i, per què aquí i no aquí... o aquí! -s’atura, ja calent.

La Sara aprofita la pausa:
-Ocupes aquestes parcel·les i no aquestes d’aquí per aprofitar aquell camí, oi, i l’aparcament va en planta pis, com a l’exercici anterior... aquests blocs poden pujar i fer servir aquelles façanes que havies dibuixat... aquí i allà, i aquí també... no?
El Manuel se la mira, content.
6. Al departament.
...
-I què tal això que feu d’optativa?
-Ens ho passem molt bé.
-I ho feu en anglès?
-Sí, vaja, fem el que podem... la Maria ho té més per la mà, com que ja és mig ianqui.
-Haha! sí... i com està?
-Una mica neguitosa amb això de la càtedra.
El Manuel somriu per sota el nas.
7. Al tribunal de Tesi del Carles.
Membre del tribunal: “… Y es obligado a felicitar al tesinando por la labor de...”
El Manuel seriós.
Al cap d’una bona estona:
“... Y la tesis resume tal y cual y descubre esto y aquello... Y es obligado también agradecer al miembro del tribunal por el regalo de esta palabra insólita...TESINANDO...”
I se li escapa el riure.
8. Amb la Beth.
...
-¿Y qué tal con Manuel?
-Bien, bueno, es muy distinto, aquí hacemos muchas pruebas...
-...?
-...allí se va más directo al grano, se economiza el trabajo.
-Manuel es muy inteligente.
-Sí.
9. A l’estudi, amb el Dani, el Jorge i el Xavier.
El Manuel esbronca al Xavier per un fals sostre al projecte de la base de submarins:
-Això és una bestiesa, un fotimer de metres quadrats... quants diners val això? qui ho paga???